Una de calç ….
La Champions acostuma a ser un territori d’emocions extremes, i aquestes darreres 48 hores n’han estat un bon exemple.
El barcelonisme viu entre la frustració i una certa alleujada resignació: primer, l’eliminació del Barça davant l’Atlético de Madrid; després, la derrota del Real Madrid al camp del Bayern de Múnich.
Ahir, el Barça va dir adeu a la competició amb una victòria insuficient (1-2) al camp de l’Atlético.
El resultat, per si sol, podria semblar positiu, però el global de l’eliminatòria no va ser favorable.
Més enllà dels números, el que ha deixat empremta és la sensació d’injustícia. Tant al partit d’anada com al de tornada, diverses decisions arbitrals van generar controvèrsia i indignació en l’entorn blaugrana. Accions clau, interpretacions discutibles i un criteri desigual han acabat pesant massa en una eliminatòria que es percep com a desequilibrada des del punt de vista arbitral. V0lien poder compensar l’eliminació de l’any passat amb aquella errada del penal de Julián Álvarez contra el Madrid ? Mai se sap….
L’equip va competir, amb un Lamine Yamal espectacular, va mostrar caràcter i va saber resistir en un escenari sempre exigent, però no n’hi va haver prou. La Champions no perdona, i menys quan els detalls —i els criteris— no cauen del teu costat.
Amb aquest regust amarg, el focus s’ha desplaçat avui cap a Alemanya.
I allà, al Allianz Arena, el Madrid també ha tastat la cara més crua de la competició. El Bayern s’ha imposat per 4-3 en un duel obert i vibrant, eliminant els blancs en una nit de futbol d’alt voltatge. Sense entrar en polèmiques, el conjunt madrileny ha caigut superat per un rival que ha sabut aprofitar millor els moments clau i en els 180 minuts ha estat molt superior.
Per al barcelonisme, no és una alegria pròpiament dita —la ferida pròpia encara és massa recent—, però sí un cert alleujament.
La Champions, enguany, no tindrà el Madrid com a protagonista final, i això sempre matisa, ni que sigui lleugerament, el cop rebut.
Així és el futbol europeu: un dia et deixa tocat, i l’endemà et dona un respir inesperat.
Entre la decepció i el consol, el Barça tanca la seva aventura europea amb la sensació d’haver competit… però també amb la convicció que, en aquest nivell, no n’hi ha prou si tot no juga a favor.
