El Barça somriu mentre el Madrid ensopega (i el femení ja no té rivals… ni pietat)

Cap de setmana rodó per al barcelonisme. D’aquells que es gaudeixen amb crispetes, riures i algun meme guardat per a ocasions especials.

D’una banda, el Madrid va tornar a fer allò que millor sap fer últimament: perdre punts.

Derrota per 2-1 contra el Mallorca en un partit que va deixar més dubtes que excuses.

Mentrestant, el Barça va anar al camp de l’Atlètic de Madrid —rival, per cert, als quarts de la Champions— i va sortir amb una victòria treballada per 1-2.

Amb aquests resultats, la classificació comença a fer goig: 7 punts d’avantatge quan només queden 8 jornades. Traduït: el marge d’error és mínim… però l’optimisme, màxim. I amb un clàssic encara pendent, la sensació és que la Lliga podria començar a tenyir-se de blaugrana abans del que alguns voldrien.

Això sí, pas a pas. El pròxim repte és guanyar a l’Espanyol, que sempre té aquell punt de partit incòmode. Però si l’equip manté aquest ritme, la recta final pot convertir-se en una festa anticipada.

I mentre tot això passa, no podem oblidar-nos del Barça femení, que ha decidit portar el concepte de “competir” a un altre nivell.

El seu enfrontament europeu contra el Madrid no va ser un partit… va ser una demostració de força, velocitat, qualitat i, probablement, una mica de mala llet esportiva. El resultat? Digues-li golejada, correctiu o, directament, “fusilament futbolístic”.

En resum: el Barça guanya, convenç i somriu. El Madrid… bé, el Madrid mira la classificació. I el femení? El femení no juga, sentencia.

Que no pari la festa.